i Alfafar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfafar

Municipi de l’Horta del Sud, situat al sud de la ciutat de València, estès des de l’antiga carretera de València a Alacant fins a l’Albufera.
Població: 
20.853 h
[2009]
Extensió: 
10 km2

Un 87% del terme és ocupat per conreus de regadiu (910 ha) amb unes 155 ha d’horta baixa, que són regades amb aigua de la séquia de Favara, i la resta és dedicat a l’arròs (720 ha), conreu que, tanmateix, es troba en regressió a favor de les hortalisses i els cítrics (35 ha). Les terres, molt repartides (el 91% de les explotacions són menors de 5 ha), són explotades pels mateixos propietaris en un 90%; la resta, principalment per arrendataris. La indústria s’ha desenvolupat força els darrers anys (avui, ocupa un 45% dels treballadors), amb un polígon industrial (32 ha); és característic el sector de la fusta i mobles (182 empreses), elaboració de begudes i alimentació, indústries químiques i productes metàl.lics. La població, que augmentà suaument fins el 1960, es triplicà en deu anys amb la construcció d’un gran barri; des del 1975 la població tendeix a estabilitzar-se. El poble (14 042 h agl [2006], alfafarenys ; 11 m alt.) es troba a 5 km de la ciutat de València i forma un nucli urbà amb Sedaví, Benetússer i Massanassa, el qual tendeix a unir-se a València i a Catarroja. És travessat pel ferrocarril de València a Almansa. Fou una antiga alqueria islàmica conquerida per Jaume I el 1238. El 1363 passà a la jurisdicció senyorial de Pere Boïl, senyor de Picassent. L’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Do, fou construïda al s. XVIII. Pertanyen al terme municipal les caseries o llogarets de l'Orba, de Sant Jordi d’Alfafar, i del Tremolar.

Col·laboració: 
RPC / PBA
Llegir més...