i Alfara de Carles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfara de Carles

Sumari de l’article

Nom antic d’Alfara dels Ports
Alfara de Carles
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Ebre.
Població: 
400 h
[2009]
Extensió: 
64 km2

Situació i presentació

El municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 63,87 km 2 és situat a la part ponentina de la comarca, al massís dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts del qual accidenten tot el terme. Per llevant, des de les coves d’en Castells (extrem més septentrional del terme), una carena muntanyosa, on hi ha els colls d’en Garcia, el tossal de la Cova del Bou (552 m), el de Penyaflor, el de Farrúbio (792 m) i la tossa de la Reina (1 113 m), fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes. Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de Tortosa, una altra serralada de cingleres i cimadals, que de vegades sobrepassen el miler de metres d’altitud, fa de termenal amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya), Arnes, Horta de Sant Joan (ambdós de la Terra Alta) i Paüls; en aquesta serralada es troben el Bosc Negre, la Tosseta Rasa (1 217 m), els rasos de Maraco i la punta de l’Espina (1 182 m), que es prolonga per la serra de l’Espina fins a la Coscollosa (878 m).

El territori, molt accidentat, és drenat pel barranc de la Conca, on hi ha el despoblat de Carles i el paratge del Toscar; per la vall de la Figuera, que és la capçalera del barranc de la Servera, i pel barranc del Llop, on hi ha el poble d’Alfara. Aquesta vall té al començament un aspecte àrid i un xic desolat per la manca d’aigua i de vegetació; s’hi destaquen grans parets calcàries i blanquinoses juràssiques sobre els terrenys vermellosos i groguencs del Triàsic. Aquesta vall és separada de la Conca per un petit coll sota els rasos de Maraco per on passa un antic camí.

En contrast amb l’aridesa de la vall del Llop, la de la Conca és força rica en vegetació i amb abundants i cabaloses fonts, entre les quals hi ha la del Toscar, la font del Bosc Negre, la de l’Ullal i la de la Canaleta, la de la Cova Pintada i la de Santa Magdalena, i a la vall de la Figuera, a més de la font de la Figuera, la de les Gúbies, prop de la cova del Tormo, i la font dels Bassiets.

L’abundor de fonts i deus possibilità, entre la fi del segle XVIII i la primeria del XIX, la construcció d’un gran nombre de molins de farina a les vores del barranc de la Conca (el 1860 hi havia el Molí de l’Oliva de Sorolla, el del Pont i el de Planilles), i alhora impulsà la creació de fàbriques de paper (els molins de paper documentats el 1860 són prop de la font de l’Ullal) i teixits. El potencial hidràulic era també aprofitat per a la fabricació de vidre, ben remarcable des de la primeria del segle XVII fins al final del XVIII. Encara a mitjan segle XIX hi havia diversos molins d’oli (dits de Palaca).

Juntament amb aquesta abundància de fonts, a les cotes més altes ressalta una frondosa vegetació, boscos de pi blanc i de pi roig, que ja d’antic han estat explotats; també hi ha carrascars, per bé que cada cop són més escassos; el matollar és ocupat per ginestes, romanins, esbarzers, argelagues, coscolls i margallons, la fibra dels quals ha estat molt utilitzada per a la confecció de cabassos, 6 137 ha del terme municipal són incloses al parc natural dels Ports.

Una carretera local que parteix de la C-12 entre Roquetes i Tortosa porta fins al cap de municipi i fins al Toscar.

Alfara és un nom indiscutiblement d’origen àrab. Els filòlegs, però, no han coincidit a l’hora d’establir de quin mot àrab deriva. Mentre que Asín Palacios, seguint l’historiador Bayerri, el fa provenir d’al-fakhar, que significaria ‘teuleria’, segons Alcover-Moll deriva d’al-hara, ‘carrer o poblet’. Respecte a la segona part del topònim de l’actual despoblat, Carles, aquest és documentat antigament Castles. Aquesta forma correspon, versemblantment, a un pas més dintre el procés evolutiu que, emmarcant tota una sèrie de canvis fonètics i morfològics, partia del mot llatí castella (plural de castellum, diminutiu de castrum), passat al català com a castla (femení singular), que, en plural, dóna la forma documentada Castles. El pas de Castles a Carles és del tot paral·lel al que es dóna entre castlà i carlà. Castles o Carles significa, doncs, ‘castells’, ‘fortificacions’.

La població i lheconomia

El fogatjament del 1553 dóna 16 focs a la població (alfarencs); un d’anterior, del 1378, en dóna 37 a Carles, precedent de l’actual població. A la primeria del segle XVIII (1718) la població era de 123 h. En el cens del 1830 figuren 437 h, 495 en el del 1842 i 738 en el del 1860. Fins al tombant de segle la població continuà augmentant encara (1 041 h el 1887). El 1900 n'hi havia 1 000, i d’aleshores ençà, ininterrompudament, la població ha anat davallant progressivament: 944 h el 1920, 870 el 1930, 809 el 1940, 713 el 1950, 614 el 1960, 551 el 1970, 502 el 1975, 391 el 1991, 346 el 2001 i 360 el 2005, data a partir de la qual semblava canviar la tendència demogràfica.

L’agricultura és escassa al regadiu i una mica més extensa al secà. Al sector forestal, força extens, hi ha, sobretot, pinars, malesa o matollar i pasturatges. Els principals conreus són el farratge i les oliveres, però cal esmentar a més els cítrics (sobretot taronges) i l’ametller. Hi ha extenses zones de pastures aprofitades pels ramats de bestiar oví. Destaquen també el boví i l’aviram. De fet, la ramaderia, principalment l’avicultura, és la primera activitat econòmica del municipi, tot seguint una tradició secular. Cal destacar també l’existència de zones de caça, predominantment de porc senglar, però també de llebres i cabres salvatges.

Les activitats industrials són representades per la tradicional confecció de cabassos, tot i que és en decadència, ja que principalment aquesta activitat és portada a terme per la gent gran, mentre que la gent jove es dedica a altres feines.

El poble d'Alfara de Carles

El poble d’Alfara de Carles (334 m) és situat a l’esquerra del barranc del Llop, entre aquest i el del Passet, que desguassa al peu de la població, situada sobre un petit turó. El poble es formà —segons Bayerri— entorn d’una antiga teuleria, l’activitat de la qual arribà al màxim vers el segle XIII quan s’establiren noves teuleries al voltant, com la que hi ha uns 2 km al S del poble. Per raó de l’epidèmia del 1479, els supervivents de Carles es traslladaren a Alfara; el 1480, amb autorització del vicari general de Tortosa, veient que aquell lloc no es repoblava, el rector que regia les esglésies de Carles i d’Alfara es traslladà a aquesta darrera població. Aleshores s’usava com a parròquia l’antiga església de Sant Agustí (només en resta un dels murs, on hi ha una arcada de mig punt tapiada, amb l’arrencament de la volta). Els alfarencs tenen una altra església parroquial (començada el 1776 i acabada vers el 1790), també dedicada a sant Agustí. Aquesta és la parròquia actual, de tres naus, que conservà el retaule i les pintures de Sant Julià de Carles fins a la guerra civil del 1936-39, que foren cremats. El campanar, quadrat i d’àmplia base, és una antiga torre de defensa que es va reaprofitar. El poble celebra la seva festa major per Sant Agustí, el 28 d’agost, en la qual tenen lloc un seguit d’actes, com el repartiment del panoli, les corregudes de bous i la processó en honor a Sant Agustí. Pel setembre, el dia 29, es fan les festes de Sant Miquel.

Altres indrets del terme

A la vall del Bosc Negre, sota l’antic castell de Carles, hi ha el despoblat de Carles (és deshabitat des de la fi del segle XV), amb l’ermita, antiga parròquia de Sant Julià de Carles, d’un gòtic primerenc, del segle XIII. El seu portal és d’ametlla, adovellat, i la nau és coberta amb volta apuntada reforçada per diversos arcs torals, i molt rebaixada. Del castell de Carles resten, tot coronant el cingle, diversos murs i ruïnes, alguns d’aparell força antic.

Prop de Carles, hi ha el paratge del Toscar, denominació que s’ha estès per tota la capçalera de la vall de la Conca, fins i tot a l’antic lloc de Carles. L’ermita de Santa Magdalena del Toscar és situada aigua amunt del castell, a la dreta del barranc; és d’època moderna, amb portal rectangular, i té dos xiprers al davant. El dilluns de la Segona Pasqua hi té lloc un aplec popular. Aigua amunt de Santa Magdalena hi ha la Cova Pintada, amb restes de pintures rupestres i de gravats; s’hi representa un trestele o composició de tres braços corbats, decorats amb cercles de color roig. Prop seu hi ha la font de la Cova Pintada. A poca distància de l’aiguabarreig del barranc que baixa de la font de l’Ullal (al llarg del qual hi ha diversos molins paperers antics) amb el barranc de la Conca, es dreça la capella de Santa Llúcia del Toscar, petit edifici rectangular cobert a dues aigües. El Toscar ha esdevingut zona d’estiueig. Les mateixes possibilitats té la vall del Mascar, com és anomenada la capçalera de la vall de la Figuera o de la Servera, als vessants septentrionals de Caro, prop del Refugi de Caro, de la UEC. Els antics masos han estat convertits en cases d’estiueig. Hi ha un petit santuari dedicat a la Mare de Déu. Aigua avall del barranc de la Servera, els masos també han esdevingut de segona residència.

A part les pintures rupestres de la Cova Pintada, ja esmentades, al terme s’han trobat altres restes arqueològiques, com les d’un jaciment d’època romana, probablement una vil·la, que és a pocs quilòmetres del poble d’Alfara. A la vall de la Servera s’han trobat restes de sílex, i a les Feixes i als Castellassos (prop del barranc de la Conca) algunes peces lítiques.

Emplaçat a l’indret del Toscar (vora el barranc de la Conca i el del Bosc Negre), antic pas obligat cap als pobles del Baix Aragó, 6 km al SW d’Alfara, el castell de Carles és al cim d’un pujol (431 m), al peu del qual hi ha el despoblat de Carles i l’ermita, antiga parròquia, de Sant Julià. El pas a través de la vall era controlat des de Carles i, també, des de les talaies de guaita de Penyaflor i de la punta de la Miranda. Dalt el castell de Carles coronen el cingle diversos murs i ruïnes, alguns d’aparell força arcaic.

La història

Si Alfara era dita antigament Alfara de Carles, nom emprat encara en l’actualitat, això s’esdevingué per la proximitat al lloc i antic castell de Carles, amb el qual formà una baronia que del segle XII al XV estigué en mans dels Sentmenat. Al final d’aquesta darrera centúria i per raó d’una epidèmia que es declarà el 1479 i que delmà molt la població, els supervivents abandonaren el lloc de Carles i traslladaren llur residència a Alfara.

El lloc de Carles és documentat el 1148, quan, després de la conquesta de Tortosa, el comte Ramon Berenguer IV atorgà a Pere (I) de Sentmenat, que s’hi havia distingit, a més de la castlania d’un dels tres castells de la Suda, l’escrivania de la cúria, la paeria i la presó de Suda, i el castell de Carles. Pere (I), fill de Beatriu, és un dels personatges més antics de la nissaga dels Sentmenat. Casat amb Ermessenda, repartí els seus béns entre els fills. A Arnau (mort després del 1170), probablement el primogènit, li cedí els béns de la Catalunya Nova; aquest personatge forma la línia de Tortosa i Carles. El succeí Ramon (I), que el 1237 atorgà als habitants de Carles una carta de poblament i franqueses, establint-los les cases i les terres del terme. El 1250 el mateix senyor ratificà aquesta carta. Al segle XV, un dels descendents de Ramon I de Sentmenat vengué el castell de Carles a la ciutat de Tortosa. La baronia d’Alfara i Carles restà així vinculada a la dita ciutat. Pertanyé primerament a la vegueria i posteriorment al corregiment de Tortosa. Al llarg dels segles XVI-XIX, entre la ciutat de Tortosa i l’ajuntament d’Alfara de Carles sorgiren un seguit de plets i discussions motivats per diverses qüestions, com tallades de pins i fites. Les disputes culminaren amb la pèrdua per part d’Alfara, i a favor de Tortosa, del territori de la Mola de Catí, a l’interior del massís dels Ports de Beseit, al SW del terme d’Alfara.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...