És dividit en dos sectors pel riu Vernissa: a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons; a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova. En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol; hom hi conrea tarongers. El secà ocupa unes 250 ha; hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell, oliveres i ametllers. Aproximadament un terç del terme és cobert de pinedes i de brolla. A part de la gran propietat de Cotalba, les terres de conreu són molt repartides i de conreu directe. La població, que augmentà bastant durant el segle XIX, s’estancà des del 1940 i s’ha recuperat des de mitjan anys noranta. El poble fou un focus d’emigració (cap a França i Gandia, on actualment treballa part de la població). El poble (404 h agl [2006], alfauirenys; 87 m alt.), a l’esquerra del barranc d’Alfauir, era una antiga alqueria islàmica; no ha tingut mai parròquia pròpia, sinó que ha estat annexada a la de Ròtova.
la Safor El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir
© Fototeca.cat