i Alfons II d’Astúries | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfons II d’Astúries

Sobrenom amb el qual era conegutel Cast
història hist
Rei d’Astúries (791-842).
?, ? — ?, 842

Fill de Fruela I i de Múnia. En morir el rei Silo (783) fou escollit com a successor, però fou desposseït per un fill il·legítim d’Alfons I, Mauregat, i s’hagué de refugiar a Àlaba. El 791, després de la renúncia de Beremund I, successor de Mauregat, pujà al tron. Alfons establí la cort a Oviedo. El 794 s’enfrontà amb els exèrcits de l’emir Hišām I de Còrdova. Com a contrarèplica, el 795 ‘Abd al-Karīm prengué Àlaba i obligà Alfons a refugiar-se prop del Nalón. El 799, Alfons aprofità les dissidències del nou emir al-Ḥakam, fill de Hišām I, amb el seu oncle Sulaymān per tal de fer una expedició a Lisboa, prendre la ciutat i enviar una ambaixada a Carlemany. Anys després (816), ‘Abd al-Karīm tornà als confins d’Àlaba i després lluità a Castella amb Alfons, el qual s’hagué de retirar, potser al congost de Pancorbo, probablement amb el capitost pamplonès Velasco, aliat seu. Còrdova prosseguí en la seva actitud contra el regne astur. ‘Abd al-Raḥmān II atacà Àlaba i Galícia el 824. El 840, el berber Maḥmūd ibn ‘Abd al-Ǧabbar, protegit d’Alfons, es rebel·là contra ell i s’alià amb l’emir. El govern d’Alfons, influït pel renaixement carolingi, comportà un desvetllament de l’esperit que revifà les institucions més peculiars de l’antic regne de Toledo. Malgrat voler mantenir electiva la monarquia, aquesta esdevingué pràcticament hereditària. Restaurà diòcesis, fundà noves seus episcopals (Oviedo) i convocà assemblees eclesiàstiques. Durant el seu regnat hom creu que fou descobert el sepulcre de sant Jaume, bé que les dades arqueològiques no ho confirmen.

Col·laboració: 
JCM
Llegir més...