i Alfons II de Provença | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfons II de Provença

història hist
Comte de Provença (1185-1209).
?, ? — Palerm, 1209

Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella. L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat foren administrats per un procurador. El testament del rei de Catalunya-Aragó (1196) hi afegí els seus drets sobre Montpeller. Tres anys abans, havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda, neta primogènita de Guillem IV, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis. La revocació per Guillem IV de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu germà, Pere I de Catalunya-Aragó, i fou signada la pau (1202). Trencada dos anys després, Guillem IV feu presoner Alfons i s’apoderà dels seus estats; el monarca català restablí novament la situació. L’any 1208 anà a Barcelona, per tal d’acompanyar la seva germana Constança a Sicília, on foren celebrades les noces amb l’emperador Frederic II; poc després morí a Palerm.

Col·laboració: 
NCJ
Llegir més...