Fill primogènit de Jaume I i d’Elionor de Castella. Reconegut hereu de la corona catalanoaragonesa (1228), els posteriors repartiments fets per Jaume I dels estats entre els seus fills anaren minvant l’herència d’Alfons, fins a reduir-la al regne d’Aragó, on fou jurat el 1243. Les divergències sorgides per aquest motiu entre pare i fill acabaren finalment el 1253; Alfons fou designat governador general d’Aragó, i hereu d’aquest regne i del de València. Jaume I l’havia enviat amb 100 cavallers catalans al setge de Sevilla; poc temps després (1248) ajudà l’infant Alfons de Castella a sotmetre el regne de Múrcia. No deixà fills del seu matrimoni amb Constança de Montcada, que li havia portat en dot el vescomtat de Bearn.
Medalló amb el retrat d’Alfons d’Aragó
© Fototeca.cat
Infant d’Aragó.