i Algar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Algar

Nom oficial del municipi d’Algar de Palància, Nom antic d’Algar dels Frares
Vista d'Algar
© Fototeca.cat
Municipi del Camp de Morvedre, a banda i banda del Palància, a la zona de transició amb l’Alt Palància.
Població: 
558 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància. Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre (o séquia d’Algar ), la qual comença a l' assut d’Algar (obra, probablement, dels s. XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble), i produeixen, principalment, taronges i llimones. Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers (695 ha) i les oliveres (17 ha). Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han contribuït a una expansió considerable de l’horta. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. El bestiar transhumant de les comarques veïnes aprofita els pasturatges d’hivern de les muntanyes. Una petita fàbrica de lleixiu i una altra de farina constitueixen les úniques activitats industrials. La població descendeix lentament. El poble (428 h agl [2006], algarins ; 187 m alt.), que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu d’un pujol, a la dreta del Palància. Antiga alqueria islàmica, fou donada per Jaume I a Ramon Moret, que havia fundat el veí hospital d’Àrguines; la jurisdicció passà després als mercedaris. Poblat de moriscs, fou repoblat, en part, el 1610, després de llur expulsió. L’església parroquial de la Mercè, barroca, és del s. XVIII.

Col·laboració: 
RPC / PBA
Llegir més...