i Algemesí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Algemesí

Algemesí
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial, a l’esquerra del Xúquer, a la confluència d’aquest riu amb la rambla d’Algemesí o riu Magre.
Població: 
28.308 h
[2009]
Extensió: 
42 km2

Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina. Es conreen, sobretot, cítrics (2 900 ha), arròs (160 ha) i hortalisses (200 ha). Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87%; la resta ho és, principalment, per arrendataris. La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví (que aprofita els pasturatges dels arrossars) i bestiar boví (destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal). La indústria és basada en l’agricultura. Són importants l’elaboració de conserves vegetals, la fabricació d’embalatges per a l’exportació de taronges i altres productes i els molins d’arròs. El comerç és orientat a l’exportació cap a l’estranger, de fruita fresca (taronges) i productes elaborats, i a l’abastament de la població. Té estació del ferrocarril de València a Xàtiva (des del 1853) i hi passa l’autopista de València a Alacant. La població ha augmentat considerablement fins els vuitanta: de 8 127 habitants el 1900 ha passat a 24 552 h el 1981. Posteriorment, el ritme de creixement s’ha alentit ( 25 375 h el 1991 i 27 326 el 2006). El 17% de la població activa pertany al sector primari, el 25% al secundari, el 14% a la construcció i el 44% al terciari.

Monument de la Muixeranga (Algemesí)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
La vila (ciutat des del 1945) (25 266 h agl [2006], algemesinencs; 18 m alt.) és emplaçada a l’esquerra del riu Magre, sobre la carretera de València a Alzira. Era una antiga alqueria islàmica del terme d’Alzira, repoblada amb cristians el 1243, després de la conquesta de Jaume I. A partir d’aleshores anà formant-se el nucli de població (al s. XIV ja havia estat creada la parròquia) fins a aconseguir, el 1574, la formació de la universitat i la segregació d’Alzira, ciutat que, tanmateix, conservà la jurisdicció civil i criminal fins el 1608, en què rebé el títol de vila reial; obtingué, també, vot a les corts. El 1620 s’annexionà els llocs i senyories de Cotes i de Pardines, avui despoblats. L’església parroquial de Sant Jaume, renaixentista, fou construïda entre el 1550 i el 1582. El retaule major (retaule de Sant Jaume) fou pintat per Francesc Ribalta entre el 1603 i el 1610. Fins el 1835 hi hagué a la vila un convent de dominicans fundat el 1590 per Jaume Bleda, l’edifici del qual encara es conserva com a seu del Museu Valencià de la Festa. Hi havia, a més, un hospital de Sant Jaume, fundat el 1598. Dins el terme municipal es troben, a més de Cotes i de Pardines, els barris de Carrascalet i del Raval.

El 8 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la vila (una imatge, probablement del s. XIV, és venerada a l’església parroquial), hi són ballades diverses danses, com el ball dels tornejant i la muixeranga d’Algemesí. L’any 2011 la festa de la Mare de Déu de la Salut fou declarada patrimoni cultural immaterial per la UNESCO. 

Col·laboració: 
RPC / PBA
Llegir més...