L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra. Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888. Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana (1890-91). Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes; després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen (1891-93). Destinat a l’Observatori de Manila (Filipines) el 1893, hi col·laborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F. Faura, i n'esdevingué posteriorment director (1897). A Georgetown, inventà un tipus de telescopi zenital de reflexió i, el 1897, el barociclonòmetre, aparell destinat a facilitar la previsió dels tifons, el qual beneficià la navegació a l’Extrem Orient abans de la invenció de la radiotelefonia. Representà Espanya i els EUA en diferents congressos i exposicions internacionals. El govern dels EUA el cridà a Washington i li finançà la publicació en castellà del gran Atlas de Filipinas (1900); un any més tard li encarregà l’organització del Servei Meteorològic de les Filipines. Comissionat pel mateix govern nord-americà, estudià les característiques meteorològiques de l’Atlàntic nord (1912). Entre les seves investigacions, cal esmentar: Baguíos y ciclones filipinos (1897), El Barociclonómetro (1897), Las Nubes en el Archipiélago Filipino (1898), El Archipiélago Filipino (1900), Atlas de Filipinas (1900) i The Ciclons of the Far East (1904).