i Alianza Popular Revolucionaria Americana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Alianza Popular Revolucionaria Americana

SinònimAPRA
SinònimAPRA
ciències polítiques polít
Organització política fundada pel peruà Víctor Raúl Haya de la Torre entesa com un front ampli de grups o partits representatius de les classes explotades per a lluitar contra l’imperialisme.

A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brussel·les (1927), Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control. Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà. Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro. El 1945, l’APRA aconseguí tres ministeris al govern de José L. Bustamante. La dictadura del general Odría (1948-56) marcà el punt més alt de la persecució contra l’APRA, però a les eleccions del 1963 obtingué un bon nombre d’escons al Parlament. La ideologia de l’APRA es nodrí del sentiment nacionalista i antiimperialista de la Reforma Universitària de Córdoba, Argentina (1918), i de l’impacte del triomf de les revolucions mexicana i russa, i fou vist amb hostilitat per l’oligarquia i les forces armades. Mantingué relacions ambigües amb el règim militar nacionalista de J. Velasco Alvarado (1968-75) i fou contrari al govern del també general F. Morales Bermúdez. El 1978 l’APRA assolí una majoria de vots (35%) en les eleccions per a l’Assemblea Constituent, però la mort, el 1979, de Víctor Raúl Haya de la Torre hi originà greus tensions internes i perdé les eleccions del 1980.

Tanmateix, amb una orientació socialdemòcrata i dirigida —des del 1982— per Alan García, es convertí, en les eleccions del 1985, en el primer partit del país, i García assumí la presidència de l’estat fins l’any 1990, que fou elegit Alberto Fujimori. El 1992 el partit, ja amb García com a líder indiscutible, s’oposà a l’autocop de Fujimori i propugnà el boicot a les eleccions convocades pel novembre del 1992. Aquest mateix any Alan García abandonà el Perú i fou substituït en la secretaria general per Mercedes Cabanillas, que es presentà a les presidencials de l’abril del 1995, però no superà el 5%. L’APRA quedà fora del Congrés, però la fugida de Fujimori l’any 2000 i els bons resultats en les eleccions presidencials i legislatives del 2001 li permeteren recuperar un paper rellevant que es reflectí en la disputa en la segona volta de la presidència de García, tot i ser derrotat. Amb 28 escons mantingué durant aquesta legislatura (2001-06) el segon lloc al Congrés, que conservà en la següent (2006-11) amb 36 escons, tot i aconseguir García la presidència. A partir d’aleshores, però, cap dels seus candidats presidencials passà de la primera volta, i al Congrés passà a tenir una representació residual: sisena força en les eleccions del 2011 (4 escons) i del 2016 (5 escons).

Col·laboració: 
JGG / JBCC
Data de revisió: 
2018-05-11
Llegir més...