i Loïs Alibèrt | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Loïs Alibèrt

filologia filol
Filòleg occità.
Bram, Lauraguès, 1884 — Montpeller, 1959

Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu. Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana, dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans. Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida parcialment, després de la Segona Guerra Mundial, pel nou Institut d’Estudis Occitans, continuador de la Societat. Consagrà la maduresa a aplegar materials per a un diccionari occità, destinat a posar fi a la fragmentació dialectal escrita i a la francesització del vocabulari, de l’ortografia i de la sintaxi. Morí mentre encara confeccionava aquella obra, que hagué d’ésser publicada pòstumament (Dictionnaire occitan-français, 1965).

Col·laboració: 
JVe
Llegir més...