Fill del psiquiatre Joaquim Alier, exiliat a Veneçuela, visqué successivament amb la seva família als Estats Units (Nova York), a Austràlia (Brisbane), a Nova Guinea i a l’illa de Java. El 1951 tornà a Barcelona, on prosseguí la formació musical iniciada amb la seva mare. Bé que es matriculà a la Facultat de Medicina, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (UB) i es llicencià en història moderna. El 1979 es doctorà per la mateixa institució amb la tesi L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII, important estudi que meresqué el premi extraordinari de doctorat. El 1987 guanyà la plaça de professor titular a la Facultat de Geografia i Història de la UB, on impartí assignatures sobre la història de la música en general i de l’òpera en particular i fins a la jubilació (2011).
Exercí la crítica musical en publicacions catalanes (Serra d’Or, Avui) i estrangeres (Opera) i, des del 1987, fou crític d’òpera a La Vanguardia, diari per al escriví el col·leccionable Historia del Gran Teatro del Liceo (1982-83). Juntament amb Fernando Sans Rivière i Marc Heilbron el 1991 fundà la revista Ópera Actual, que dirigí fins el 2000. Divulgador operístic molt popular, fou col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació. Sobresurten els programes de televisió Històries de l’òpera, dirigits pel periodista Marcel Gorgori, amb qui també presentà durant tres temporades (1998-2001) el programa Nit d’arts al Canal 33 de Televisió de Catalunya. Entre altres publicacions col·lectives, fou redactor de la secció musical de la Gran enciclopèdia catalana, i també d’articles d’història. Fou també autor de la versió catalana del llibret d’Il matrimonio segreto, de Domenico Cimarosa, estrenada al Teatre Principal de Barcelona el 1998, on impulsà la temporada lírica 1999-2000.
De les seves publicacions, cal esmentar les biografies de compositors i traduccions de llibrets per a l’editorial Daimon, la secció de música de la qual dirigí els anys 1980-88. També és autor de Biografia crítica de la “Festa” o "Misteri d’Elig”, en col·laboració amb Montserrat Albet (1975), L’òpera a Catalunya (1979), El Gran Teatro del Liceo. Historia artística (1991, amb F.X. Mata), Historia de la ópera italiana (1994, amb F. Sans Rivière i M. Heilbron), La discoteca ideal de la ópera (1995), Guía universal de la ópera (2000-01), el divulgatiu Cinc cèntims d’òpera (2001, amb M. Gorgori), La zarzuela (2002), Historia de la ópera (2002), a més de biografies de cantants (Luciano Pavarotti, Montserrat Caballé, Josep Carreras, etc.) i un Diccionario de la ópera en dos volums (2007).
Fou membre de consells assessors d’entitats musicals i operístiques: Amics de l’Òpera de Sabadell, Fra Diavolo, Conservatori del Liceu i Federació d’Associacions d’Amics de l’Òpera de Catalunya, i acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El maig del 2023 li fou atorgada la Medalla d’Or d’especial dedicació del Gran Teatre del Liceu per la seva tasca com a divulgador de l’òpera i per la seva estreta vinculació amb l’entitat.