‘Alī ibn Abī Tālib

Alí
Alí ibn Abí Tálib (transcr.)
(?, aprox. 600 — ?, 661)

Quart califa de l’islam, successor d’Utmān ibn Affān (656-661).

Cosí de Mahoma i casat amb la seva filla Fàtima, fou un dels deixebles més fidels del profeta. En pujar al califat (656), hagué d’enfrontar-se amb ‘Ā'iša (muller preferida de Mahoma) i amb dos companys d’aquest, Ṭalḥa i Zubayr, que foren vençuts a la batalla dita del Camell (565). Aquesta victòria consolidà l’autoritat d’Alí a l’Iraq, però no a les províncies dependents de Mu'awiyya I, governador de Síria, amb el qual lluità. Després de la batalla de Siffin (657), Alí acceptà un arbitratge, que tingué lloc a Aḏruḥ, per tal de trobar una solució pacífica. El seu exèrcit s’escindí; els seus contraris prengueren el nom de kharigites. Alí lluità diverses vegades contra Mu'awiyya sense poder vèncer-lo. Poc temps després fou assassinat a Kūfa per un kharigita (661). Els seus descendents són anomenats alida.