Fill del conqueridor del Marroc, Yūsuf ibn Tašfīn, fou proclamat a Marràqueix. Es nomenà amīr al-muslimīn (‘príncep dels musulmans’), bé que reconegué la preeminència religiosa del califa abbàssida. Unificà Al-Andalus i prengué les Balears i la ciutat de Saragossa, bé que aquesta fou perduda aviat davant Alfons I d’Aragó (1118). Aquest rei i el de Castella, aprofitant-se de la debilitat dels almoràvits, llançaren freqüents atacs a llurs dominis, com l’expedició d’Alfons I a Granada el 1125, que proporcionà a Aragó un gran nombre de mossàrabs per a la repoblació de les terres de nova conquesta. El regnat d’'Alī fou torbat per la intransigència dels intel·lectuals envers els estudis filosòfics (crema pública a Còrdova de l’obra Vivificació de les ciències religioses d’Algatzell i àdhuc prohibició de les seves obres) i del poble envers els jueus i els mossàrabs (deportació de mossàrabs al Magrib). D’altra banda, l’amenaça almohade prenia cos per primera vegada als voltants de l’Atlas (1121).