i Almàssera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Almàssera

Municipi de l’Horta del Nord, situat 5 km al N de València, en plena horta, prop de l’antiga carretera de Barcelona.
Població: 
7.135 h
[2009]
Extensió: 
3 km2

El terme és completament pla, i és separat dels termes d’Alboraia i de Tavernes Blanques pel barranc de Carraixet, el qual baixa normalment sec llevat de les èpoques de pluges (les inundacions han estat perilloses: la del 1957 arrasà el terme). Tot el terme és de regadiu (270 ha), regat en part per aigües procedents de la séquia de Montcada, però la major part amb les de la séquia de Rascanya, que el travessa d’oest a est. L’aprofitament de la terra és màxim: normalment hi ha tres collites anuals, principalment d’hortalisses (melons, cebes, carxofes), cacauet i patata primerenca. El conreu típic és la xufla. La propietat és molt repartida. La ramaderia, estabulada, és destinada al consum de València. La principal indústria és la fabricació de porcellana, materials refractaris i aïllants. La població ha tingut un augment constant (ha doblat des del 1900), gràcies a la immigració, procedent principalment de la Manxa. Les alqueries, típiques d’aquest sector de l’Horta, passen de dues-centes a Almàssera. El terme és travessat pel ferrocarril de València a Rafelbunyol, que té un baixador al poble. El poble (6 605 h agl [2006], almasserins ; 10 m alt.) es troba a 300 m a l’E de l’antiga carretera de Barcelona, que limita el terme municipal amb el de Bonrepòs i Mirambell. Era una alqueria dependent d’Alboraia, d’origen islàmic, donada per Jaume I al bisbe d’Osca, Vidal Canyelles. La senyoria, excepte sobre el carrer anomenat del Rei, pertanyia el 1610 als comtes de Parcent i fou abolida el 1804. Es conserva el palau senyorial, del s. XVII. L’església és dels s. XVIII-XIX, neoclàssica.

Col·laboració: 
JEC / RPC
Llegir més...