Fou establert pels musulmans, en un pla (anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real), damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana. Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de el Sant Crist de Balaguer . El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del s XII. De l’antic nucli només restaven al segle XIV el convent i el cementiri de cristians i, encara, sense les antigues muralles. El 1413 Ferran d’Antequera, en guerra contra Jaume d’Urgell, assetjà i sotmeté Balaguer. Durant el setge, establí el campament al pla d’Almatà, el qual per això és anomenat pla del Real .