Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa. A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha. La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric; és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern (uns 3 000 caps de bestiar oví). La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme; 35 ha de regadiu, amb aigua procedent de nombroses fonts, embassada i distribuïda per séquies; al secà dominen les oliveres, seguides dels garrofers, els ametllers i la vinya. L’oli produït és de bona qualitat. Una activitat econòmica complementària és l’apicultura. La població, bàsicament agrícola, s’ha reduït a una tercera part des del 1900. La vila , que agrupa tota la població del municipi (272 h [2006]) és assentada a 411 m d’altitud a la dreta de la rambla d’Almedíxer. Després de la conquesta cristiana (1238) hi restà la població musulmana; el 1609, l’any de l’expulsió dels moriscs, era habitada per 105 famílies de cristians nous.
