Format en el clima parnassià (Livro de horas de Soror Dolorosa, 1921), romangué fidel al rigor formal de l’escola. Evolucionà cap a una major llibertat expressiva fins a adoptar excepcionalment el vers lliure amb Raça (1925), cant als elements ètnics que componen el Brasil. En els llibres Cartas que não mandei (1932) i Cartas do meu amor (1942) tornà als temes i a les formes de la primera etapa. En la darrera època de la seva vida publicà: Tempo (1944), Poesia varia (1947), Toda o Poesia (sis volums, 1952), Camoniana (1952), Pequeno cancioneiro (1957) i A Rua (1962).