i Almenara Alta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Almenara Alta

Llogaret i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), situat als vessants meridionals de la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió.
Població: 
13 h
[2009]

Es troba a 7 km d’Agramunt, al peu de la carretera a Bellpuig; el canal d’Urgell passa per sota mateix de les cases. L’estructura urbana és formada per algunes edificacions a l’entorn de la placeta rectangular oberta només per la banda de migdia. La festa major s’escau l’1 d’agost.

Al cim de la serra d’Almenara, damunt el poblet, s’aixeca la torre de guaita o defensa dita el Pilar d’Almenara .

Aquest terme, de gran valor estratègic en aquesta primera època medieval, sobre la Ribera de Sió i el Pla de Mascançà, fou conquerit per Armengol IV, com Agramunt, el 1070. El 1139 Ramon Arnau rebé del comte Ermengol VI la torre i el terme d’Almenara, alou que era ja del seu pare. El terme es dividí en dos, el d’Almenara Alta i el d’Almenara Baixa, que depengueren de la parròquia i terme de Boldú però després passaren a Agramunt. Entre els senyors del primer, trobem, al tombant dels segles XVII-XVIII, el cavaller Carles de Fiveller de Clasquerí i de Torres, resistent a ultrança des del seu lloc de capità de la Coronela de Barcelona contra Felip V. Al seu descendent, el noble il·lustrat Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru, li fou concedit, el 1829, el títol de duc d’Almenara Alta amb la grandesa d’Espanya. El monestir de Poblet tingué possessions a Almenara Baixa almenys entre 1620 i 1690 i probablement fins el segle XIX.

Llegir més...