i Herminio Almendros Ibáñez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Herminio Almendros Ibáñez

pedagogia pedag
Pedagog.
Almansa, Albacete, 1898 — l'Havana, 1974

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza. Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona (1931-39). Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona. Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya. El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica a la Universidad de Oriente (1951-56). En començar la revolució cubana fou nomenat director general d’educació rural. Més tard fou director de les publicacions del ministeri d’educació (1959-62) i promogué la traducció al castellà de molts dels textos de L’École Moderne Freinet. Del 1962 al 1967 treballà a l’Editorial Nacional de Cuba i dirigí l’Editora Juvenil. És conegut especialment pels seus texts dedicats als infants i sobre literatura infantil: La imprenta en la escuela, A propósito de la Edad de Oro de José Martí: Notas sobre literatura infantil (1956), Fiesta (1967), Pueblos y Leyendas (1967), etc.

Col·laboració: 
NSa
Llegir més...