Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella (de Tudellén i Cazola), provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244. Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que arribaren a bon terme amb la signatura del tractat. Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de València passava per la confluència del Xúquer i el Cabriol, per les serres d’Aiora, pel port d’Almansa i pel port de Biar i sortia a la mar a l’E d’Aigües de Busot; fou vigent fins a la concòrdia de Torrellas del 1304, en què foren incorporats al regne de València, Oriola, Alacant i Elx, però perdurà com a límit entre les governacions de València i d’Oriola fins el 1707 i entre les diòcesis d’Oriola i de València fins el 1957.