És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra. Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir; en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir. L’antic castell d’Almonesir, d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d’Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l’expulsió del 1609. El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d’Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d'Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells infligiren una gran derrota.