Situació i presentació
És situat al peu dels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, sota el puig d’en Cama. Té una forma allargada i estreta, escanyat entre els de la Selva (NE i E), l’Aleixar (NW), Castellvell del Camp (W i SW) i Reus (S).
La part alta del terme és molt accidentada i arriba fins als 645 m d’altitud al vessant SW del puig d’en Cama, mentre que del poble en avall el terreny és més planer amb petits turons; l’altitud inferior és de 140 m. Solquen el terme el barranc de la Llenguadera, el del Picarany o de l’Abeurada i la riera de la Quadra. La riera d’Almoster separa el terme amb el de la Selva. Hi ha boscos de pins i alzines, botjars i erms.
El terme comprèn el poble d’Almoster, cap del municipi, el lloc dels Pontarrons i urbanitzacions com Castellmoster i Picarany. Hi passa la carretera de Reus a Almoster, que continua cap a la Selva del Camp.
La població i l’economia
La primera referència demogràfica d’Almoster és del 1497, que consta amb 12 focs, que havien passat a 18 el 1515, a 24 el 1553 i de nou a 18 el 1563. Convé destacar que el conreu de l’avellaner al terme és documentat ja el 1520, fet que potser explica el redreçament demogràfic del poble, que el 1577 tenia 23 focs, 33 el 1663, 40 el 1680 i 47 el 1700. Una nova prova de la vitalitat del lloc fóra la presència de paraires el 1619. El 1708 hi consten 41 cases, 68 el 1719, 75 el 1763 i 84, cinc de les quals eren exemptes de tributar, el 1773. El 1719 hi residien 286 persones i 524 el 1787, any en què ja té la consideració de parròquia. El 1717 hi habitaven tres cavallers. Durant el segle XIX es van produir fortes oscil·lacions demogràfiques: 530 h el 1830, 621 el 1842, 535 el 1860 i 412 el 1897, davallada aquesta última atribuïble segurament a les conseqüències de la fil·loxera. La població (almosterencs) és concentrada al petit nucli urbà, tot i que des dels darrers anys del segle XX hi ha hagut una certa expansió urbana. Al començament del segle XX (1900) tenia 455 h, que arribaren a 385 el 1920 i disminuïren fins als 291 h el 1950. Aquest any s’inicià un redreçament i el 1970 ja hi havia 415 h, moment a partir del qual la població tornà a minvar (371 h el 1981). En la dècada del 1990 s’inicià una nova etapa de creixement (473 h el 1991) que s’accentuà amb el nou segle (945 h el 2001 i 1.140 el 2005).
L’agricultura és bàsicament de regadiu. El principal conreu és l’avellaner, seguit de l’olivera, que és reduïda; la vinya pateix una constant regressió i, d’ençà de la gelada del 1956, han pràcticament desaparegut els garrofers i els cereals. La Cooperativa Agrícola d’Almoster comercialitza tots aquests productes. L’avicultura és l’única activitat ramadera. Les activitats industrials són poc desenvolupades. Al final dels anys seixanta es tancà una bòvila. Hi ha quatre pedreres sense explotació.
El poble d’Almoster
Almoster (877 h el 2005) és situat al peu de la muntanya, a 290 m d’altitud, a la dreta de la riera del seu nom. Al poble, que forma un nucli compacte, hi ha diverses cases amb dovelles de les quals destaquen Cal Víctor i Cal Llombart, la primera amb un cert aire de masia i la segona amb uns magnífics balcons renaixentistes. L’església parroquial de Sant Miquel s’acabà de construir el 1704, amb una sepultura datada el 1709. L’altar de sant Pere, obra de Bonifaç, fou destruït el 1936. Es conserva un plafó barroc de sant Isidre. Vora el poble hi ha un petit i modest calvari amb tres capelletes. D’altra banda, la zona d’eixample de Bellavista ha quedat absorbida pel nucli urbà.
Les festes més importants d’Almoster són la festa major de sant Abdó i sant Senén, que s’escau pels volts del 30 de juliol, la festa major de Sant Miquel, al setembre, la festa de l’oli al desembre, i la festa de Sant Isidre, al maig.
Altres indrets del terme
Dins el terme hi ha diversos masos, la majoria rònecs; destaquen per la seva importància el Mas de Carreres, el Mas del Picarany, que dóna nom a una urbanització, situada al NE del poble, a tocar d’una altra dita Castellmoster (compartida amb Castellvell del Camp), i el Mas del Víctor; propietari del darrer fou Josep Rosselló, industrial i alcalde de Reus fins el 1868, que féu construir a Almoster una fàbrica de teixits de seda que no s’arribà a inaugurar per culpa de la Gloriosa i unes naus per a criar cucs de seda que encara es conserven. Les dues urbanitzacions aplegaven 258 h el 2005.
Dins el terme s’han trobat restes neolítiques a les Masies i àmfores romanes i diverses sepultures —alguna refeta al Museu de Reus—, als Pontarrons, lloc de masies disseminat.
La història
Morera atribueix l’origen del nucli actual a una masia àrab. La primera referència documental és la del torrent de Mosterio, en la carta de poblament de la Selva del 1164; el 1204 s’esmenta formant part del terme de Reus el loco vocato Mosterium, el 1565 es parla del Moster, forma mantinguda encara en la tradició oral, i el 1582 apareix ja la grafia Almoster. Sanchis Guarner, que atribueix origen aràbic al nom, el fa provenir d’al-Munastir que significaria ‘'convent fronterer”; en canvi Coromines el creu mossàrab i anterior a la conquesta.
El 1204 el castlà de Reus Bernat de Bell-lloc cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu del Moster fent constar que formava part del terme de Reus. El mateix any sorgiren fortes topades entre els dos senyors, que forçaren el cambrer a imposar una concòrdia en la qual es reconeixia a Almoster el dret a tenir batlle propi, tot i formar un sol terme, en canvi de pagar un tribut a Reus. La tibantor continuà fins que el 1206 el cambrer comprà la senyoria d’Almoster. Quan s’extingí la cambreria el 1545 passà a ser senyoria directa de l’arquebisbe. Almoster, on habità una comunitat jueva durant l’època medieval, fou emmurallat, però només es conserva en la toponímia el record dels tres portals.
El 1545 es renovà el plet sobre si Almoster formava part o no del terme de Reus i el 1599 es firmà una concòrdia, on s’establia que el poble era edificat en terme de Reus. La concòrdia estigué en vigor fins el 1717 i, parcialment, fins el 1841.
Durant l’edat mitjana topà amb la Selva per qüestions de pasturatges i amb Reus per les aigües, motiu pels quals es feren els pactes del 1428 i el 1480. Formà part de la Comuna del Camp almenys des del 1547 i a l’agost del 1710 es reafirmava partidari del rei arxiduc. Segons la tradició, el nom del torrent de na Castella prové de la gran quantitat de morts castellans que hi féu a la seva vora el Carrasclet el 1714. El topònim apareix, però, ja el 1520. El pes econòmic de la ramaderia degué ser important ja que el terme era travessat per la carrerada de Prades, que hi tenia corrals. Durant el segle XVIII es mantingué sota la jurisdicció de l’arquebisbe.
Dels fets esdevinguts al llarg del segle XIX al municipi de l’Albiol destaquen les eleccions generals del 1871 i les del 1872, en les quals guanyaren els federals i el 1873 els carlins foren delatats i perseguits fins a la Selva pels liberals reusencs i l’exèrcit regular. D’altra banda, el 1854 s’engrandí el seu terme a costa del de l’Albiol, amb el qual termenejava ja el 1202, i quedà aleshores separat pels de la Selva i l’Aleixar. El 1850 tenia ajuntament propi i el 1868 s’acordà, sense consumar-se, la fusió amb el de Reus.