El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses. Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders. El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris. Hi ha una mina d’esquist. La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part. El poble (107 h agl [2006], almudainers; 586 m alt.), que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina. Era població de moriscs; el 1609, any de llur expulsió, era habitada per 63 famílies. Formà part de la parròquia i de la baronia de Planes, però passà, juntament amb l’annex de Benialfaquí, a la parròquia de Catamarruc fins que, el 1574, esdevingué parròquia independent (creació que no es feu, però, efectiva fins al 1619).
