i Gabriel Alomar i Esteve | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gabriel Alomar i Esteve

Gabriel Alomar i Esteve
© Fototeca.cat
arquitectura arquit i urbanisme urban
Arquitecte i urbanista.
Palma, Mallorca, 1910 — Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1997

Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942), elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950. Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari general del Patrimonio Artístico Nacional i la seva trajectòria (1965-75) com a ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d’Europa, la fundació (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i la restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, entre moltes altres actuacions. És autor de nombrosos llibres sobre urbanisme, art i arquitectura: Teoría de la ciudad (1947), La reforma de Palma (1950), Pintores de Italia (1300-1800) (1950), Comunidad planeada (1955), Sociología urbanística (1961) Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV (1970), Memòries d’un urbanista: 1939-1979 (1986). Rebé del govern francès l’Orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d’urbanisme.

Col·laboració: 
FMM
Llegir més...