Concepció Alòs i Domingo

(València, 27 de maig de 1927 — Barcelona, 1 d’agost de 2011)

Novel·lista en llengua castellana.

Casada amb un periodista de la Falange destinat al diari Baleares, s’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma, on exercia el magisteri. Hi coincidí amb Baltasar Porcel i Pujol, que ajudà en els inicis de la seva carrera literària i amb el qual, separada del seu marit, anà a viure a Barcelona (1959).

Continuà col·laborant a la premsa i el 1958 publicà la primera novel·la, Cuando la luna cambia de color, a la qual seguiren El sol y las bestias (1962), obra guanyadora del premi Planeta però que arran de ser publicada per un altre editor amb el nom de Los enanos li comportà la pèrdua del premi, atorgat al finalista; Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964), premi Planeta, El caballo rojo (1966), que fou en part censurada, La Madama (1969), Os habla Electra (1976), Argeo ha muerto, supongo (1982) i El asesino de los sueños (1986), l’última de les seves obres publicades, caracteritzades per un realisme tràgic, en alguns aspectes influïdes per Camilo José Cela Trulock. És també autora del notable recull de contes Rey de Gatos. Narraciones antropófagas (1972).