Inicià la conquesta d’Armènia (presa de Kars i Ānī, 1064), interrompuda per la rebel·lió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà. Prengué les terres d’Alep (fins prop de Damasc) als fatimites (1070). El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides. El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh.