revolta de Las Alpujarras

Aixecament dels moriscs granadins que tingué lloc a la regió de Las Alpujarras (1568-70).

L’existència d’una minoria racial no assimilada que podia actuar de cinquena columna en la lluita mediterrània amb barbarescs i turcs feia difícil l’equilibri entre les autoritats cristianes i la població morisca. Entre el 1550 i el 1560, factors de caràcter econòmic (augment dels imposts) i jurisdiccional (tensions entre l’aristocràcia autòctona, interessada en el manteniment del statu quo, i el poder reial) contribuïren a endurir la situació. L’intent de l’audiència de posar en vigor la pragmàtica del 1526 desencadenà l’aixecament. Faraǧ ibn Faraǧ, tintorer de Granada, inicià la revolta i Aben Humeya la capitanejà. La campanya contra els insurgents, confiada a Joan d’Àustria, acabà amb la derrota morisca. El perill de deixar una població derrotada, descontenta i densament concentrada féu decidir-ne la dispersió. Entre el 1569 i el 1570 uns 150 000 moriscs eren dispersats per les comarques sevillanes, la Manxa, Extremadura, Castella i Galícia.