Gairebé tot el terme és pla. Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva. L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut. La terra inculta és gairebé inexistent. El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra: el conreu dels tarongers és dominant. La ramaderia és domèstica. Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura: magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta. La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària fins el 1960 i posteriorment experimentà un suau creixement. És tradicional l’emigració a França. El poble (1 461 h agl [2006], alquerians; 25 m alt.) és situat a ponent de la carretera de València a Alacant. Era un lloc de moriscs que pertanyia al ducat de Gandia (el 1609, any de llur expulsió, era habitat per 30 famílies); el 1562 li fou agregat el llogaret de l'Alqueria dels Frares, actualment despoblat. Depenia de la parròquia de Rafalcofar, de la qual fou segregada el 1773. Dins el terme es troba la caseria del Rabat.
