i Pau Alsina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pau Alsina

història hist
Dirigent obrer.
Barcelona, 1830 — Barcelona, 1897

Teixidor, milità al partit democràtic i participà en la revolució del 1868. Formà part de la diputació provincial de Barcelona i ingressà al partit federal. El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a corts constituents (1869): fou elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme (era el primer diputat que pertanyia a la classe obrera). Prengué part a l’aixecament republicanofederal de setembre-octubre del 1869, fracassat el qual s’exilià a França. De retorn, presentà a les corts (abril 1870) una exposició sol·licitant una llei que establís tribunals mixts d’obrers i de patrons per a resoldre els problemes del treball. El 1871 fou elegit senador. La seva actuació com a diputat coincidí amb l’evolució de l’obrerisme català cap al bakuninisme, i els anarquistes el criticaren tot assenyalant el fracàs de l’acció parlamentària. Amb la Restauració ingressà al partit possibilista de Castelar, del comitè provincial de Barcelona del qual fou president. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d’un museu barceloní.

Col·laboració: 
JTA
Llegir més...