i Ignacio Manuel Altamirano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ignacio Manuel Altamirano

literatura lit i història hist
Escriptor i polític mexicà.
Tuxtla, Mèxic, 13 de novembre de 1834 — San Remo, Itàlia, 1893

D’origen indi, estudià, gràcies a una beca, a l’institut de Toluca, on se sentí atret per la ideologia liberal. Així, fou partidari de Benito Juárez, participà en la guerra de la Reforma (1858-60) i lluità contra la intervenció francesa al seu país. Exposà les seves idees polítiques a “El Correo de México”, del qual fou un dels fundadors el 1867, i dirigí, des del 1869, la revista literària “El renacimiento”. Els darrers anys ocupà els càrrecs de cònsol a Barcelona i a París. Malgrat haver publicat un volum de poesies (Rimas, 1880), és sobretot conegut per la prosa narrativa, amb la qual intentà d’arrelar als temes mexicans tot criticant-ne el folklore a favor de la tradició clàssica castellana. Des del Romanticisme (Clemencia, 1869; La Navidad en las montañas, 1871, etc), evolucionà cap a un cert realisme, i dins aquest donà la seva millor novel·la, El Zarco (1901), publicada pòstumament.

Llegir més...