Net de Dayan Kan, s’afermà en la branca sud-mongòlica dels ordos i dels tumet i conquerí un ample territori entre Huh Nur i Jungària. Atacà la Xina i arribà a assetjar Pequín (1550). Per tal d’obtenir la pau li fou conferit un títol de príncep xinès. Menà, després, una vida mig sedentària a Huh Hoto. Els seus ingressos provenien no solament de les expedicions guerreres, sinó també del comerç amb els xinesos. Afavorí la reintroducció entre els mongols del budisme tibetà, la influència del qual havia seguit la sort de la dinastia Yuan, eliminada de la Xina l’any 1368. Rebé el tercer dalai-lama, de la secta de capell groc (Gelugpa), secta que s’estengué per tot Mongòlia. S'inicià així una sobtada florida de la cultura mongòlica i l’aparició del mongol clàssic. Foren fundats molts monestirs i s’estengué la pràctica de les reencarnacions (budes vivents).