Cap de comarca, Valls. En l’ordre físic encaixa amb l’angle que formen la serra de Miramar i l’anomenat bloc del Gaià, constituïdes ambdues en la Serralada Prelitoral Catalana. En l’ordre humà coincideix amb l’àrea estricta del mercat de Valls. Conté una part planera formada per sediments quaternaris, els quals comprenen la major part dels termes d’Alcover, el Milà, la Masó, el Rourell, Valls, Nulles, Alió, Puigpelat, Bràfim i Rodonyà. El basament miocènic, que suporta el Quaternari, apareix a gregal i a migdia, on es prolonga pel Tarragonès. La part comarcal muntanyenca constitueix la perifèria al N i a l’E. El fragment de les muntanyes de Prades que forma els termes de Mont-ral i la Riba i la serra de Miramar fan de límit al N amb la Conca de Barberà i tenen un basament paleozoic damunt el qual es dipositen els estrats del Tries, que arriben 1.000 m d’altitud als Motllats de Mont-ral, 864 m al redreçament del tossal d’en Jordà de Prenafeta i 912 m a Salmella. El bloc del Gaià, amb els termes de Querol, el Pont d’Armentera i part dels d’Aiguamúrcia, Vila-rodona, Rodonyà i Masllorenç, fa de confí a llevant amb les comarques de l’Anoia i del Penedès. Ací, del Miocè emergeixen diversos nivells mesozoics que suporten el Neozoic, el qual culmina amb 982 m al turó de Montagut i amb 995 m al puig de Formigosa. Amb el Baix Camp i el Tarragonès els límits no són precisos, ja que s’hi estén el conjunt planer de la resta del Camp de Tarragona. El recolze muntanyenc protegeix l’Alt Camp de les influències climàtiques de la Depressió Central Catalana i l’encara al clima mediterrani típic. La mitjana de la temperatura anual a la plana és de 15,3°C i a la muntanya les isotermes més crues s’esglaonen fins a les línies de carena, on al vèrtex de gregal adquireixen les característiques dels altiplans immediats a la Segarra entorn dels 12°C. La mitjana de precipitacions és de 500 mm/any, repartits en un 17% i un 19% a l’hivern i a l’estiu, i un 30% i un 34% a la primavera i a la tardor. El vent més característic és el serè o mestral, que bufa a ratxes impetuoses, sobretot a l’hivern i a la primavera, procedent de les muntanyes de Prades i de l’acanalament de l’estret de la Riba. Els rius Francolí i Gaià, ambdós de N a S, travessen l’Alt Camp en curs paral·lel. El Francolí obre el seu trajecte pel mig de la plana quaternària i origina una faixa de regadius. El Gaià, en bona part, recorre les clapes miocèniques i ofereix una vall més abrupta i, sobretot a la part de contacte amb el Tarragonès, s’engorja en aguts meandres. La vegetació és principalment mediterrània septentrional, de tendència poc humida. En estat primitiu hi devien preponderar els alzinars i els carrascars, actualment substituïts en gran part per boscs de pi blanc i per brolles de romaní i bruc d’hivern. A les darreres dècades la població de l’Alt Camp ha anat augmentant: 32.522 h el 1981, 34.016 h el 1991, 35.726 h el 2001 i 40.017 h el 2005, la qual cosa representa una densitat de població de 74,4 h/km 2
. En el període 1998-2001 el cens augmentà en 1.089 h (en el període intercensal 1991-98 l’increment havia estat de 143 h). El mateix any, el saldo vegetatiu fou del -0,9‰, el saldo migratori, del 7,3‰ i el creixement total de la població se situà en el 6,4‰. L’estructura demogràfica de la comarca continuava mostrant una tendència a l’envelliment, atès que el 2005 només el 14,4% de la població tenia menys de 15 anys, el 68,2% era població adulta i el 17,4% sobrepassava els 65 anys.
Ametllers i vinyes prop de Montferri, a la comarca de l’Alt Camp
© Arxiu Fototeca.cat
El nucli comercial i la capital natural és Valls, que, enllà dels límits de la comarca, estén la seva influència per algunes localitats de la Conca de Barberà i el Tarragonès, en una àrea d’uns 775 km 2
. La comarca deu principalment a aquesta ciutat el creixement demogràfic experimentat des del 1981. Amb 22 851 h el 2005, el cap comarcal concentrava prop del 57% de la població de l’Alt Camp. De la resta de municipis, només Alcover superava els 2 000 h, mentre que Vila-rodona, Vallmoll i el Pla de Santa Maria se situaven entre el miler i el miler i mig. El 2005, la població activa estava formada per 17 026 persones, i la taxa d’atur era del 7,8%; mentre que els homes només representaven el 5,4% del total d’aturats, les dones arribaven fins al 10,5%. La població comarcal habita fonamentalment en nuclis, i és molt poc important el poblament disseminat, que afecta només el 5% de la població. L’Alt Camp ha estat sempre una comarca eminentment agrícola. Tanmateix, en el decenni 1960-70 sofrí una transformació, produïda sobretot per la industrialització del Camp de Tarragona, que atragué la pagesia, i actualment el sector industrial es perfila com el més important. El 2001, les 15 700 persones ocupades es distribuïen per sector d’activitat de la manera següent: el 7% treballava en el sector primari (el 8,5% el 1996), el 35% (el 41,9% el 1996), en la indústria, l’11,4% (el 6,9% el 1996), en la construcció, i el 46,6% (el 42,7% el 1996), en els serveis. L’augment percentual de persones dedicades a la construcció i als serveis en detriment de l’agricultura i, bàsicament, de la indústria és encara més evident a Valls, ja que només el 2,6% de la població ocupada el 2001 es dedicava a l’agricultura, mentre que el 49,6% treballava en el sector serveis. La disminució del nombre de gent dedicada a l’agricultura ha deixat un buit que ha estat omplert per la mecanització i les noves tècniques i per l’extensió de l’agricultura a temps parcial. Pel que fa a la superfície agrària, el total de terres conreades el 2003 es calculà en 23.679 ha (foren 21.237 ha el 1999), amb 19.700 ha de secà i 3.979 ha de regadiu. El cultiu més important de la comarca són els fruiters, amb 8 824 ha (el 37,2% de la superfície conreada), principalment l’ametlla i l’avellana (6.269 ha el 1999), però també són importants la vinya (6.424 ha, mentre que foren 7.354 ha el 1999), els cereals (2.330 ha), sobretot l’ordi (2.144 ha), i l’olivera (1.653 ha). El règim de tinença de la terra és, majoritàriament, de propietat. La ramaderia és poc important, però destaquen el bestiar porcí (84.588 caps censats el 2003), el boví (1.131 caps censats), el cabrú (783 caps censats) i l’aviram. L’economia creixé el 2,09% el 2003, menys que en l’exercici anterior (2,46%), però per damunt de la mitjana. Els serveis augmentaren del 3,36%, el 2000, al 5,45%, el 2003. Exactament oposada fou l’evolució del sector primari que, de créixer el 10,60% passà a caure el 5,72%, un dels pitjors registres comarcals del 2003. La indústria i la construcció tingueren evolucions entre moderades i baixes (0,9% i -0,44%, respectivament). Amb aquests resultats, el creixement comarcal enregistrat en el període 1995-2003 se situà en el 24,6%, molt a prop de la mitjana catalana (24,8%). El sector primari patí les intenses caigudes de la producció de fruita seca i d’olives, amb descensos del 45,6% i del 46,1%, respectivament, a conseqüència d’unes condicions meteorològiques molt adverses. L’únic ram primari amb una evolució positiva fou el del vi, que representa la meitat del sector, i que passà d’una davallada del 6,3% el 2002 a un augment del 24% el 2003. La indústria, que és el principal sector de la comarca, es concentra a Valls, encara que Alcover s’ha convertit en un centre de tercer nivell força consolidat. Altres municipis amb una certa activitat industrial són la Riba, el Pont d’Armentera i el Pla de Santa Maria. El sector predominant és el metal·lúrgic, a conseqüència del gran creixement que ha experimentat durant les darreres dècades. Tot i el pes específic de la metal·lúrgia, l’estructura industrial de la comarca és força diversificada i destaquen el sector paperer (especialment a la Riba), el dels materials de construcció, el tèxtil i l’alimentari. Fins al 2003, el mercat de treball del ram continuà augmentant i l’afiliació a la seguretat social enregistrà un creixement del 3,6%. La construcció mostrà una intensa davallada en l’increment d’habitatges iniciats i un fort augment dels acabats. El nombre d’afiliats a la seguretat social en aquest ram caigué el 8,1%. El sector de serveis complementa l’activitat econòmica i encara que molt feble, a causa principalment de la proximitat de Tarragona, té un creixement positiu, sobretot a Valls. Després de la industrialització del Camp de Tarragona, en 1960-70, que féu del sector industrial el més important de la comarca, altres subsectors han començat a prendre rellevància. El turisme ocupa en l’actualitat una part important dels serveis. Travessen la comarca el ferrocarril de Roda de Berà a Picamoixons i el de Reus a Lleida, els quals enllacen a Picamoixons. Passa pel centre de la comarca l’autopista A-2, dita de l’Ebre, que té en l’Alt Camp dues sortides, l’una a Vila-rodona i l’altra al Pla de Santa Maria. Totes les localitats són unides per carretera i les comunicacions amb la resta del Camp de Tarragona són fàcils, ja que la rodalia s’obre planera vers el Baix Camp i el Tarragonès. Enllaça amb la Conca de Barberà per l’estret de la Riba i les collades de l’Illa i de Cabra, amb l’alt Gaià i l’Anoia per l’estret de Santa Perpètua i el coll d’Esblada, i amb el Baix Penedès pel coll de Santa Cristina.
Encara que hom té notícia de diverses restes prehistòriques, ibèriques, romanes i sarraïnes, la veritable història de l’Alt Camp comença amb la Reconquesta, iniciada amb l’ocupació de la vall de Gaià al segle X. Les muntanyes de la banda de ponent (Mont-ral, la Riba) pertangueren al comtat de Prades; la major part de la plana era compresa en la dominicatura de l’arquebisbe de Tarragona, que constituí a partir del 1330 la comuna del Camp de Tarragona, i les localitats de la riba del Gaià pertangueren a diverses senyories feudals, amb predomini de la de Santes Creus.
Alt Camp
Petit nucli abandonat de Selmella (El Pont d’Armentera)
© Fototeca.cat
El territori que forma l’Alt Camp estigué repartit entre les vegueries de Tarragona (a la dreta de Gaià), Vilafranca del Penedès (a l’esquerra d’aquest riu) i de Montblanc (el sector septentrional entre Mont-ral i Cabra del Camp); amb els decrets de Nova Planta, Tarragona i Vilafranca esdevingueren cap de corregiment, i Montblanc, alcaldia major del corregiment de Tarragona, amb demarcacions idèntiques a les de les antigues vegueries. Valls esdevingué el 1835 cap d’un partit judicial de la nova província de Tarragona, amb jurisdicció sobre la major part de l’Alt Camp i sobre alguns municipis veïns (Vilallonga del Camp i l’Albiol), i el 1936, en la divisió de Catalunya decretada per la Generalitat, cap de l’Alt Camp. Amb la llei de modificació comarcal del 1990, Masllorenç se segregà de l’Alt Camp i s’agregà al Baix Penedès, i Garidells se segregà del Tarragonès i s’agregà a l’Alt Camp.