i Louis Althusser | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Louis Althusser

filosofia filos
Filòsof francès.
Birmandreis, Algèria, 16 d’octubre de 1918 — París, 22 d’octubre de 1990

Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s. XX. Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa. Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital, el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera especulació, encara pertanyent al món ideològic, de la construcció posterior de “teoria”. Una conseqüència d’aquesta interpretació del desenvolupament del pensament de Marx és la negativa a veure-hi un humanista, un pensador el punt de partida del qual sigui el “problema de l’home” en algun sentit psicològic, històric o antropològic. El fonament del pensament marxista és, segons Althusser, la consideració de complexos estructurals, els sistemes socioeconòmics concretament donats en la història. El seu pensament evolucionà de la discussió teoricoepistemològica a una reflexió practicopolítica de signe leninista. És autor de: Pour Marx (1965), Lire le Capital (1965, traduït al català el 1970), Montesquieu, la politique et l’histoire (1959), Lénine et la philosophie (1969, traduïda al català, 1970), Réponse à John Lewis (1973), Éléments d’autocritique (1974). Afectat per una malaltia mental, el 1980 occí la seva muller. Els darrers anys de la seva vida romangué internat en un centre psiquiàtric.

Col·laboració: 
MSa / JoMV
Llegir més...