i Altiplano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Altiplano

Vista de l’Altiplano bolivià
© X. Pintanel
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.

D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m: l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina. L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac. És drenat per conques endorreiques; el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants. És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes. La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions; pot baixar fins a -20°C. El nord és molt poblat (hi viu el 75% de la població de Bolívia i on s’hi localitzen les ciutats principals i s’hi troben els principals centres miners (estany, wolframi, plom, zinc, plata, bismut, or, coure i antimoni). Vora el llac Titicaca, la pluviositat més intensa i la temperatura més elevada (11°C) permeten conreus de patata i d’altres tubercles, de civada i de quinoa, emprada per a preparar la chicha . La vicunya, la llama i l’alpaca són els animals característics.

Llegir més...