Catedràtic de gramàtica de les universitats de Granada (1948-68) i Madrid (des del 1969). Publicà, entre d’altres llibres i estudis, El dialecto aragonés (1953), Estudios y ensayos de literatura contemporánea (1971), Teoría lingüística de las regiones (1975), l’edició crítica del Libro de Apolonio (1976, 3 volums) i Estilística de Dámaso Alonso, herencias e instrucciones (1977), El léxico del mestizaje (1987) i Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria (1995). Dirigí també el Léxico de los marineros peninsulares (1985, 4 volums). Membre de l’Academia Española de la Lengua des del 1974, en fou director de 1988 a 1992.
Manuel Alvar
© Fototeca.cat
Filòleg i dialectòleg.