Heretà el vescomtat d’Àger; però, ocupats els dominis del seu pare per Jaume I, organitzà, juntament amb el seu germà Ermengol X d’Urgell, una coalició (1277), dirigida pel comte Roger Bernat III de Foix i en la qual participaren el comte Arnau Roger I de Pallars i el vescomte Ramon Folc (V) de Cardona. El nou rei, Pere II, sufocà amb dificultat la revolta, i el conveni d’Agramunt (1278) reconeixia el vescomtat d’Àger a Àlvar i el comtat d’Urgell a Ermengol. La lluita es tornà a encendre entre el comte de Foix i el rei (1280), i Àlvar féu costat al primer. Vençut pel rei, fou empresonat a Lleida. Alliberat, es passà al bàndol del rei, i lluità, en temps d’Alfons II, contra els Cardona, Pallars i Rocabertí. En temps de Jaume II participà en la campanya militar contra Frederic II de Sicília, on morí en combat.