i Joaquín Álvarez Quintero | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joaquín Álvarez Quintero

Joaquín Álvarez Quintero
© Fototeca.cat
teatre teat
Comediògraf castellà.
Utrera, Sevilla, 1873 — Madrid, 1944

Escriví sempre en col·laboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero (Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938), amb qui s’inicià en el periodisme (col·laborant en la publicació humorística sevillana Perecito ). El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal . Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat; assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets. Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica: els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals; els pobres, graciosos, nets i agraïts. Exponent d’aquesta visió del món superficial i amable, servida amb un gran domini de la tècnica teatral, són, entre d’altres, les obres següents: El patio (1900), Pepita Reyes (1903), El genio alegre (1906), Las de Caín (1908), Amores y amoríos (1908), Puebla de las mujeres (1912), Malvaloca (1912), El mundo es un pañuelo (1920), La boda de Quinita Flores (1925), La pícara vida (1932), etc. Algunes peces foren musicades i constituïren veritables èxits del teatre líric; d’altres han estat dutes al cinema.

Col·laboració: 
XFa
Llegir més...