i Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Nom amb què és conegutduc d’Alba
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
© Fototeca.cat
història hist
Tercer duc d’Alba, dit «el gran duc d’Alba».
Piedrahita, Àvila, 1507 — Lisboa, 11 de desembre de 1582

General i polític castellà al servei de Carles V, defensà Catalunya i Navarra contra els francesos (1542), aconseguí la victòria de Mühlberg contra l’elector de Saxònia (1547) i trencà la lliga d’Esmalkalda. Virrei de Nàpols (1556-57), defensà la ciutat durant la guerra de Felip II contra el papa (1557). Nomenat governador dels Països Baixos (1567), hi dugué a terme una repressió molt rigorosa contra els protestants i hi constituí el Consell dels Avalots, conegut popularment amb el nom de Tribunal de la Sang. L’any 1568 aturà l’avançada de Lluís de Nassau a Gueming i féu retrocedir Guillem d’Orange del Bravant. L’establiment d’un impost permanent sobre les transaccions (1571) a l’estil de l’alcabala castellana provocà l’aixecament del país i una nova ocupació de Lluís de Nassau i Guillem d’Orange (Valenciennes, Mons i el Bravant). Álvarez de Toledo anava recuperant els territoris perduts quan fou substituït en el seu càrrec per Lluís de Requesens (1573). Es retirà a Uceda fins l’any 1580, que, ja vell, dirigí les campanyes de Portugal destinades a imposar les pretensions hereditàries de Felip II. L’humanista Joan Cristòfor Calvet d’Estrella li dedicà uns elogis poètics en llatí, en reivindicació de la seva campanya repressiva als Països Baixos (Anvers 1573).

Col·laboració: 
ESe
Llegir més...