Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi (1915), escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte (1930), Vent’anni (1930), L’età breve (1946) i el dietari Quasi una vita (1951). En les seves novel·les, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats.