Membre de la Unión Cívica Radical (1890), participà en les revolucions del 1890, el 1893 i el 1905. Ocupà diversos càrrecs en el govern. Substituí el també radical Yrigoyen en la presidència (1922-28) i seguí una política més moderada. Des del 1931, després de l’enderrocament del president Yrigoyen, exercí de fet el lideratge del partit radical.