i Amadeu I d’Espanya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Amadeu I d’Espanya

Amadeu I d’Espanya , segons una pintura de Ramon Amado
© Fototeca.cat
història hist
Duc d’Aosta i rei d’Espanya (1871-73), de la casa de Savoia, fill de Víctor Manuel II d’Itàlia.
Torí, 30 de maig de 1845 — Torí, 18 de gener de 1890

Fou elegit rei per les corts (16 de novembre de 1870) i proclamat el 2 de gener de 1871. Amb aquest acte s’acabà el període d’interinitat obert amb la revolució del 1868. Durant el seu breu regnat hagué d’enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques, sense que els seus partidaris arribessin a constituir un bloc capaç d’estabilitzar la nova dinastia. Molt aviat es trencà la coalició governamental entre els progressistes democràtics i la Unión Liberal de Francisco Serrano. Posteriorment es produïren les rivalitats entre Práxedes Mateo Sagasta i Manuel Ruiz Zorrilla, que de fet encapçalaren dues noves formacions polítiques (constitucionalistes i radicals), i el resultat fou una gran inestabilitat, que aprofità l’oposició. A la política d’aïllament i de ridiculització de la nova dinastia practicada des dels primers moments per alfonsins, carlins i republicans, cal afegir els intents d’aixecament armat (començament de la Tercera Guerra Carlina, revolta federalista del 1872) i les primeres manifestacions del moviment obrer organitzat (Primera Internacional). Davant aquestes dificultats, agreujades pel conflicte amb els artillers, Amadeu I, que s’havia mantingut sempre dins les prerrogatives que li concedia la constitució, abdicà (11 de febrer de 1873) i retornà a Itàlia.

Col·laboració: 
RGa
Llegir més...