i Amadís de Gaula | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Amadís de Gaula

Amadís de Gaula Portada d'una edició Sevillana del 1526

literatura lit
Llibre de cavalleries castellà, l’existència del qual consta documentalment des del s XIV, si bé ha pervingut en una refosa, publicada a Saragossa el 1508, feta per Garci Ordóñez de Montalvo.

La labor d’aquest consistí, sembla, a reduir a tres llibres un text perdut, potser el mateix del qual han romàs alguns fragments del primer quart del segle XV; a afegir-hi un quart llibre després de canviar el desenllaç heretat; a modernitzar la llengua, que, en la refosa, esdevé una clara superposició d’estrats diversos d’evolució, i a introduir en l’obra elements fantàstics, motius literaris i històrics, així com reflexions morals, insòlites en el gènere. El resultat de totes aquestes manipulacions fou un dels millors llibres de cavalleries escrits a la península Ibèrica. Amb prosa elegant i artificiosa, hom hi descriu les aventures fabuloses del cavaller Amadís, les relacions amb la seva dama Oriana i l’enfrontament a enemics monstruosos o temibles. La refosa, tipificació dels ideals cavallerescs en un moment que havien entrat en crisi, assolí una popularitat europea que restà reflectida en l’onomàstica i motivà continuacions i derivacions: Las sergas de Esplandián (1510) del mateix Montalvo; l' Amadís de Grecia (1530) de Feliciano de Silva; el cicle de Palmerín , etc. Aquests epígons, sovint ampul·losos, foren els que motivaren, més que no pas l' Amadís , la paròdia i la ridiculització del gènere per Cervantes en el Quixot ; la desaprovació d’humanistes com Joan Lluís Vives i la transposició religiosa, com a defensa moral davant els estralls d’aquesta literatura, d’obres contrafetes a l’espiritual. L' Amadís , que tingué una influència decisiva en la creació de la prosa castellana moderna, fou adaptat, bé directament o a través de les derivacions, a altres gèneres com el teatre (Gil Vicente, Calderón), la poesia epicocavalleresca (Bernardo Tasso), etc.

Col·laboració: 
ALlF
Llegir més...