Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebel·là contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder (1919). Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī (1919). El 1923 es proclamà rei. Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país. Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebel·lió d’algunes tribus (1924). El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar (1929).