i Al-Amārna | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Al-Amārna

Jaciment arqueològic situat a la riba oriental del Nil i uns 260 km al SW del Caire, dit també, de vegades, Tall al-Amārna.

Correspon a l’antiga Akhetaton, dedicada per Akhenaton al seu déu Aton. Ciutat de nova planta, estigué habitada des de l’any 6 del seu regnat (1374 aC) fins a l’inici del de Tutankamon (1361-1352 aC). És, junt amb Ilahum, de la dinastia XII, i Dayr al-Madīna, de les dinasties XVIII-XX, un dels tres nuclis de població que es conserven d’època faraònica. Coneguda la seva necròpoli des del 1883, la ciutat fou descoberta en 1891-92, per Flinders Petrie i en excavacions posteriors d’alemanys i britànics. Tenia tres sectors: meridional, amb les cases dels funcionaris importants; central, amb les construccions més rellevants, com el Gran Palau, el Gran Temple a Aton, etc, i septentrional, no explorat encara del tot. Entre els seus arxius reials, el 1887 hom trobà una col·lecció de tauletes en accadi (llengua diplomàtica de l’època) i en escriptura cuneïforme ( tauletes d’Al-Amārna ). En resten 350, repartides entre el museu de Berlín, el British Museum i el Museu Egipci del Caire. La seva cronologia va, segons alguns, del 1389 al 1358 aC, mentre que llur contingut abasta un gran nombre de temes, car són part de la correspondència intercanviada entre els faraons i les corts de l’Orient Pròxim i Mitjà. Hom parla d' època d’Al-Amārna , en sentit estricte, referida al regnat d’Akhenaton, però abasta també, de fet, el Smenkhkara i l’inici del de Tutankamon. Tres són els seus aspectes més característics: el polític (enfonsament de les possessions egípcies a Síria-Palestina, fragmentada, com sempre, en múltiples ciutats estat, i formació d’un nou poder a Àsia, els hitites, que sotmeteren Mitanni enfront de les dèbils Assíria i Babilònia); el religiós (monoteisme atonià en detriment dels altres cultes), i l’artístic (aparició d’un nou estil qualificat per molts de naturalista, com el famós cap de Nefertiti del museu de Berlín, i que de vegades arriba àdhuc a ésser hiperrealista, com, per exemple, els colossos d’Akhenaton de Karnak).

Col·laboració: 
RaG
Llegir més...