Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida. Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular. Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics. La seva obra pròpia és curta; hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante (1789), escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar. En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’argumentació basada en el criteri de protecció a la indústria naixent, així com la defensa econòmica i moral del benefici de la nova indústria igualant-lo al ja acceptat benefici comercial. Els seus projectes comercials, avançats en el temps, i els deutes de Zamora feren que hagués de marxar de Catalunya el 1793. Depurat per afrancesat, visqué gràcies a la seva família, i dugué vida retirada.