Després d’ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa, el 1705 passà a Madrid com a ambaixador de Lluís XIV prop del seu net Felip V. Fou ell qui endegà la política fiscal de l’administració borbònica i inicià una gestió econòmica colbertista. El 1707, després de la batalla d’Almansa, fou un dels promotors, juntament amb Melchor de Macanaz, de la política annexionista respecte al País Valencià i a Aragó. Deixà l’ambaixada (1709) quan Lluís XIV, arran de la conferència de Geertruidenberg, pretengué que Felip V renunciés a la corona d’Espanya. A França encara es feu càrrec del consell de comerç durant la regència de Felip d’Orleans.