Fill del també polític Giovanni Amendola. D’antuvi milità en els rengles antifeixistes (1924) i més tard ingressà al partit comunista italià (1929). Durant la Segona Guerra Mundial (1939-45) tingué una destacada participació en les accions guerrilleres de la Resistència i impulsà la creació de comitès d’alliberació (1943-45). Fou elegit diputat (1946), membre de la direcció (V Congrés, 1946) i de la secretaria del PCI. A la mort de Palmiro Togliatti (1964), es convertí, ensems amb el nou secretari Luigi Longo, en un dels ideòlegs representants d’una postura moderada.