i Giovanni Amendola | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giovanni Amendola

periodisme period i ciències polítiques polít
Polític i periodista italià.
Salern, Campània, 1886 — Cana, Provença, 1926

Estudià filosofia a Roma i a Alemanya. En tornar a Itàlia col·laborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí “L’Anima” (1911). A partir del 1914 col·laborà al “Corriere della sera”. Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti. Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial. En el Pacte de Roma (1918) defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa. Diputat (1919-24), sotssecretari de finances (1920) i ministre de colònies (1922). Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti (1924) fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament dels diputats hostils al feixisme. Fou víctima d’un atemptat, del qual no es recuperà. Morí a l’exili. Escriví Una battaglia liberale (1924), La democrazia italiana dopo il 16 Aprile 1924 i, pòstumament (1957), fou publicada la seva obra La democrazia italiana contro il fascismo.

Llegir més...