i Joan Josep Amengual | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Josep Amengual

filologia filol i literatura lit
Escriptor i filòleg.
Manacor, Mallorca, 1796 — Binissalem, Mallorca, 1876

Doctor en dret (1817) per la Universitat de Mallorca. Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” (1820-22), “Es Prat i sa Bufera” (1822), que substituí l’anterior i, probablement, “Es Deixondidor” (1822). De llavors ençà es decantà per l’estudi de la llengua, de temes locals i per la poesia. Així, escriví una notable Gramática de la lengua mallorquina (primera edició 1835; segona edició, ampliada, 1872), i el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78), que té un cert valor enciclopèdic. La mateixa llengua rica i dialectalitzant, que restà reflectida en aquestes dues obres, és la que féu servir en la seva poesia, inspirada en la de Félix Maria Samaniego, que ell traduí. El 1850 reuní les seves faules i alguns poemes més ambiciosos (Caçada de sa cova de Coanegra 1824, etc) a les Poesies mallorquines. Deixà, també, alguns treballs d’història local i d’agricultura.

Col·laboració: 
ALlF
Llegir més...